Els pirates del Carib, els més populars de la història, van aparèixer a començament del segle XVI, i fins al segle XVIII van estar per les aigües d’aquestes costes, i també per les d’Amèrica del Nord, a la recerca dels vaixells que portaven les mercaderies des d’Amèrica fins a Europa.
La pirateria americana es va produir per diferents raons:
- L’aparició de grans riqueses, principalment l’or i la plata. Si a Amèrica no hagués hagut aquests metalls, segurament la pirateria no s’hagués produït.
- L’existència de gran massa de població pobra a Europa. La pobresa representava problemes per a les monarquies europees, i van intentar aprofitar aquest problema de població, perquè apareixes el corsarisme (pirateria organitzada des de l’estat i dirigida contra els seus enemics). Això va continuar fins que aquests països van tenir les seves pròpies colònies, on van enviar l’abundància de població.
- La feblesa de l’imperi espanyol, poc i mal defensat, la qual cosa va facilitar la tasca dels pirates.
- La rivalitat entre diferents potències europees, que es va traslladar al Nou Continent (Amèrica), com la que hi havia entre Espanya i Anglaterra, que va donar peu al naixement del corsarisme.
El pirates el que buscaven era viure el dia a dia i sobretot no pensar en un futur, és a dir, buscaven una forma de vida la qual es sentissin a gust encara que fos curta.
Com tot hi havien excepcions, però en general alguns Corsaris solament tenien ambició per fer coses I sobretot falta d’escrúpols. Els pirates tenien sempre com un objectiu ser molt més rics i contra abans fos molt millor.
Sobretot els tenien avantatja amb les armes que utilitzaven i amb les formes en que lluitaven . Bàsicament se’ls considerava uns professionals de les armes. Aconseguir el botí i saber com paralitzar als passatgers dels altres vaixells i mariners depenia de quanta habilitat tenien per fer servir les armes. Ells eren considerats mercenaris.
Normalment decidien assaltar vaixells molt grans que portaven bastanta cosa a sobre i que estiguessin tripulats per gent com mariners que no tenien experiència per defensar-se amb les armes i això els hi permetria tenir una avantatge molt més gran.
ELS BUCANERS
Els bucaners tenien una funció molt clara, era cuidar de vaques, porcs i animals d’aquest tipus. Això els permetia que alhora de combatre amb els adversaris doncs tinguessin mes avantatge perquè les seves robes estaven impregnades de sangs i líquids d’aquest animals i això feia que la roba sigués més gruixuda i que això els ajudes a guanyar contra els adversaris.
Els adversaris dels mariners, en aquest cas els Filibusters, per voler tenir mes avantatge contra ells els hi tiraven una mena de xinxetes molt afilades boca amunt per tot el vaixell, perquè com sempre es movien per allà descalços això els hi provocaria unes grans ferides.
Els filibusters eren un tipus de pirates que assaltaven poblets o petites ciutats i capturaven a la gent. Ells en canvi no els volien perquè fossin els seus criats, el que feien era vendre’ls.
Als homes si ningú els volien els mataven, en canvi, a les dones les venien a prostíbuls principalment.
Els Bucaners com necessitaven estar ben preparats per disparar objectes a distància per caçar, doncs quan veien que se’ls aproximava un vaixell començaven a disparar objectes molt afilats a molta distància perquè això no els hi permetis que marxessin als contraris.
D’altra banda, els pirates anaven molt en armats, un d’ells el més temut el Barbanegra podia disparar amb sis pistoles en in simple moment.
A vegades decidien combatre a cops o bé una altre manera era llançar bombes de mà.
Els pirates i els corsaris sabien que sempre que combatien a cops acabaven ferits i això no els hi feia gaire gràcia. Llavors es van inventar un sistema alternatiu que era començar a donar bocins a llarga distància i anant molt ràpid cap al vaixell contrari perquè sabessin que no tenien temps d’anar-se’n i que els hi tocava combatre amb ells, per tant, es rendien.
Una altra forma de combatre era utilitzant banderes del mateix país per confondre als adversaris i poder tenir també avantatge.
LES FESTES
Quan portaven mesos combatent o escapant el que volien era un ratet de calma i fer tot allò que no es podia fer en un vaixell.
El que primer feien era emborratxar-se fins que no podien més. D’altra banda també estaven amb dones.
També els hi agradava molt el tabac. O bé se’l fumaven o bé el mastegaven.
Una altra cosa que també els hi agradava molt era jugar-s’ho tot, és a dir, totes les seves pertinences. També no paraven de comprar-se capritxos amb tot l’or que havien aconseguit.
LA MORT DELS PIRATES
En aquella època que els hi havia tocat viure era molt difícil sobreviure a les condicions infrahumanes a les quals estaven sotmesos. Normalment els pirates morien a causa de malalties, en el combat o en la forca.
Anualment uns 400 pirates eren matats a la forca davant de tot el poble perquè veiessin que els hi passaria si no complien les normes o especialment si no feien el que els que manaven deien. Quan un pirata era molt conegut el que feien era deixar el seu cadàver lligat on comença el port perquè tothom veies les conseqüències de fer les coses malament.
D’altra banda eren alcohòlics perquè cada vegada que aconseguien botins agafaven tals borratxeres que es quedaven adormits a qualsevol part. Quan Jamaica va passar a Anglaterra, l’illa va ser una espècie de refugi del pirates i corsaris.
Quan volien matar a un capità important com el Capità Kid el que feien era penjar-los i després ficar-los durant anys en unes gàbies fetes a mesura per ells. Llavors el que van fer amb el Capità Kid va ser penjar-lo amb tanta mala sort que la corda es va trencar. Tot seguit van portar una altra corda i el van tornar a penjar. Quan ja estava mort el van ficar dins de una gàbia feta a mesura per ell. Al costat del Riu Tamessis durant anys va estar exhibit en aquella gàbia perquè tothom veies les conseqüències de les coses.
Com en aquella època no hi havia una medicina bona i eficaç, el que feien era quan tenien alguna ferida molt profunda a alguna extremitat els hi tallaven. D’aquí be la típica imatge dels pirates coixos o sense braços.
PIRATES ORIGEN EDAT D’OR
Entre els segles XVI-XIX els pirates van deixar sense res els ports metropolites a Amèrica i el tràfic marítim. Les seves accions els van convertir en una llegenda.
L’edat d’Or va de l’any 1690 a l’any 1720. Encara que la pràctica que tenien de assaltar a altres vaixells i emportar-se el seus bens venia ja de l’antiguitat sobretot del Mar Mediterrani, on comerciants com els anomenats fenicis traficaven amb quantitats enormes de productes. També es diu que en el món grecoromà també hi havia molta activitat per part dels lladres.
Abans es confonien els corsaris, bucaners i pirates com si fossin el mateix.
Les naus corsàries abans eren una unitat armada de propietat privada que tenien el permís de la seva Corona durant la guerra per atacar i capturar a tots aquells mercaders que eren els seus enemics. Per una altra banda els bucaners actuaven sense el suport del govern però a diferència dels pirates ells decidien no atacar a vaixells concrets, o bé que tinguessin la mateixa bandera o que fossin aliats.
Un exemple d’aquest tipus es Francis Drake, com ja hem explicat una mica la seva biografia a l'altra pàgina.
FRANCIS DRAKE
Francis Drake estava considerat a Espanya com un simple pirata, en canvi, a Anglaterra se’l considerava un corsari i se’l va considerar un heroi. A part, va ser coronat cavaller per Isabel I donant-li gràcies pel servei que havia fet per Anglaterra.
El Mar Carib durant molt temps va ser un dels llocs més paradisíacs pels lladres de mar. Els anglesos eren els que més presumien dels seus béns. A l’any 1698 a Anglaterra i Espanya es van aliar. Llavors durant un llarg període la pirateria es va traslladar a Nord-Amèrica i al Oceà Índic. Però finalment cap a l’any 1716 els pirates es van concentrar la seva atenció una altre vegada al Mar Carib demostrant que els conflictes entre els llocs no tenien res a veure amb els pirates.
Cap a principis del S.XVIII es pirates van traslladar les seves bases a les Bahames, New Providence. El governador d’allà va informar que hi havien uns 2.000 pirates allotjant-se a la platja. Des de les Bahames (New Providence) atacaven a nombrosos vaixells que portaven mercaderia cap allà i que circulaven pel mar de les Antilles cap a Amèrica del Sud, les Índies Occidentals, els ports d’Europa i Nord Amèrica.
Diuen que entre la quantitat de pirates que hi havia caribenys hi havia un que era molt temut, el capità Barbanegra. Es diu que es prenia foc als cabells i barba perquè la seva imatge superficial fos més temorosa.
Entre Europeus i Africans hi havia comerç d’esclaus i això va fer que alguns pirates anessin cap a les aigües d’Àfrica.
COMENÇAMENT DE LA PIRATERIA A L’EDAT D’OR
El Mar Carib espanyol es un lloc destacat a la història perquè va ser on la pirateria va tenir la seva època de més èxit. Aquest conjunt d’esdeveniments van fer que comencés la edat d’or de la pirateria.
PERÍODE DELS BUCANERS (1650-1680)
A conseqüència de les circumstàncies d’aquell moment que van facilitar el comerç i això va donar lloc a aquest període.
El final de les guerres de les religions a Europa, aquest esdeveniment va fer que tornessin a desenvolupar colònies al Mar Carib.
Els bucaners van decidir marxar cap a la part occidental de l’illa que va ser prèviament abandonada pels espanyols. Això va donar lloc a que els francesos es quedessin a les illes i allà preparessin material, per vendre a Europa, com les pells dels animals.
Tot seguit les autoritats espanyoles van imbair literalment la illa per no haver de pagar impostos. Després van matar a tots els animals que servien pel comerç dels bucaners. Quan les autoritats franceses que eren les que governaven a aquella illa, l’illa de la Tortuga, van firmar lleis contra els que els havien perjudicat i van dictaminar l’illa de la Tortuga que e dedicaria plenament a la pirateria.
Henry Morgan va ser el bucaner que va agafar la ciutat de Panamà i que va anar en contra dels espanyols atacant-los. Quan anava a ser executat a Anglaterra, va ser nombrat cavaller i governador de Jamaica.
RONDA PIRATA (1693-1700)
La ronda pirata tractava de fer un recorregut que començava al Atlàntic Occidental, continuava pel Sud d’Àfrica, Madagascar, Iemen i finalment acabava a Índia.
Diversos factors van ocasionar l'aparició dels pirates anglo / americans, alguns d'ells havien començat durant l'etapa dels bucaners, buscant tresors més enllà del Carib tan aviat va començar la dècada de 1690. La caiguda de la Casa d'Estuardo a Anglaterra va fer tornar a aparèixer l'enemistat entre aquest Regne i França, van acabar amb la col·laboració econòmica entre Jamaica, d'Anglaterra, i Tortuga, de França.
Els governadors de les colònies al Carib van començar a rebutjar la política tradicional de "no hi ha pau més enllà de la línia ", que s'entenia que la guerra anava a continuar (i que les patents de cors serien concedides) al Carib sense importar que tractats de pau es signessin a Europa.I llavors les patents només erren expedides en temps de guerra i limitades. A més, gran part de les colònies espanyoles s'havien esgotat.
POST-GUERRA DE SUCESSIÓ (1714-1726)
Entre el 1713 i 1714 va haver una serie de tractats que van posar fi a la guerra de successió espanyola. I això va provocar que molts mariners i corsaris els retiressin de les seves obligacions.
DECADÈNCIA DELS PIRATES
A Espanya hi havia por d’un contraatac per part d’Anglaterra i de les províncies unides. Els anglesos van atacar a Galícia i aquest fet va posar el punt i final a la guerra entre Anglaterra i Espanya. D’altra banda els espanyols van millorar les produccions d’Amèrica perquè als pirates els hi costés més atacar-los.
Als segles XVII van aparèixer uns altres tipus de pirates que se’ls va denominar com a “Herejes luteranos”. Es dedicaven a robar els béns i riqueses dels espanyols. Ells estaven situats a les colònies de Barbados i Jamaica, a la illa més rica i al marge de la llei. Van estar allà al llarg de 200 anys.
De totes les guerres que van haver-hi entre Espanya i Anglaterra, les flotes del tresor guanyaven perquè tenien un perfecte servei d’informació.
A la illa de les Tortugues, davant a Haití, els bucaners van tenir la base internacional durant els segles XVII-XVIII. A part, van formar una associació que es deia: “Cofradia de los hermanos de la costa”. En aquesta associació van crear una espècie de codi (tot era de tots i no t’obligaven a fer coses que no volies), i no s'admetien dones blanques (només negres o esclaves). Va haver un pirata molt important que també era escriptor, Alexander Olivier Exquemelin, va escriure, Los pirates de Amèrica, en el qual descriu la societat pirata que estava vivint.
Hi havia un mite sobre un pirata francès anomenat Capità Misson, era idealista preocupat per la justícia i volia construir un estat ideal a una illa de l’Índia, i a part, el consideraven el "Quijote de la Piratería" i sempre repartia en parts iguals els botins i deixava lliure al capità de la nau rival.
Illa Tortuga
LES DONES A LA PIRATERIA
Sempre han existit al llarg de la història. Majoritàriament eren camperoles i pescadores. Perquè poguessin format part del món de la pirateria, havien d’amagar-se de la seva naturalesa femenina. Van haver-hi algunes que va arribar a ser capitanes gràcies a l’herència dels seus pares. Aquí estan les bibliografies de les dones més famoses al llarg de l’edat d’or:
Anne Bonney
Va néixer a Irlanda. Va ser embarcada amb el seu marit, i ella el va abandonar quan Jack Rackham va capturar el vaixell el qual viatjaven.
Tot seguit ella es va enamorar,i llavors es va convertir en la seva parella.
Va destacar per la crueltat que tenia a l’hora de fer qualsevol tasca de pirates.
Ella i Mary Read van ser les úniques que van defensar el seu vaixell quan els anglesos les van capturar, ja que tots els pirates estaven emborratxant-se. Tota la tripulació va ser condemnada a la forca i ella i Mary es van declarar dones i que estaven embarassades. Al final va morir a la presó.
Va néixer a Irlanda. Va ser embarcada amb el seu marit, i ella el va abandonar quan Jack Rackham va capturar el vaixell el qual viatjaven.
Tot seguit ella es va enamorar,i llavors es va convertir en la seva parella. Va destacar per la crueltat que tenia a l’hora de fer qualsevol tasca de pirates.
Ella i Mary Read van ser les úniques que van defensar el seu vaixell quan els anglesos les van capturar, ja que tots els pirates estaven emborratxant-se. Tota la tripulació va ser condemnada a la forca i ella i Mary es van declarar dones i que estaven embarassades. Al final va morir a la presó.
Mary Read
Quan Mary era petita, el seu germà gran va morir això va fer que la seva mare decidis fer-la passar per home per seguir rebent l'ajuda econòmica de l'àvia paterna del nen.
A partir d’aquí, Mary va començar a viure tota la seva vida com si fos un home. Quan va tenir l'edat suficient, es va allistar en l'exèrcit britànic. Allà es va enamorar d'un soldat, es van casar i van anar a viure a Holanda. Quan el seu marit va morir, ella es va vestir amb la seva roba d'home i es va embarcar cap al Carib. Quan el vaixell on viatjava va ser atacat per Rackham, es va unir al grup dels pirates i es on va conèixer a l’Anne Bonney i es van fer molt amigues. Va morir empresonada després que el seu vaixell fos capturat pels anglesos, l’any 1720.
Quan Mary era petita, el seu germà gran va morir això va fer que la seva mare decidis fer-la passar per home per seguir rebent l'ajuda econòmica de l'àvia paterna del nen. A partir d’aquí, Mary va començar a viure tota la seva vida com si fos un home. Quan va tenir l'edat suficient, es va allistar en l'exèrcit britànic. Allà es va enamorar d'un soldat, es van casar i van anar a viure a Holanda. Quan el seu marit va morir, ella es va vestir amb la seva roba d'home i es va embarcar cap al Carib. Quan el vaixell on viatjava va ser atacat per Rackham, es va unir al grup dels pirates i es on va conèixer a l’Anne Bonney i es van fer molt amigues. Va morir empresonada després que el seu vaixell fos capturat pels anglesos, l’any 1720.
Cal destacar que les dues es van haver de disfressar d’home ja que a l’època en que vivien, les dones havien de fer tot allò que els homes els manaven i per tant s’havien de quedar a casa i no podien treballar.
LA FI DE L’EDAT D’OR
La pirateria americana va començar a desaparèixer a mitjans del segle XVIII, i en gran part va ser per tot l’èxit que havien aconseguit. En un principi, els pirates assaltaven sobretot els vaixells espanyols, perquè eren els que acostumaven a portar més riqueses. Amb el pas del temps, altres països (Anglaterra, França i Holanda) es van instal·lar a Amèrica, i van ser víctimes dels pirates. Però el que va passar va ser que aquests països eren els que havien fet aparèixer la pirateria, llavors se’ls va girar en contra dels seus interessos i van començar a perseguir-los. Com que la pressió contra els pirates va ser molt forta, això va fer que els obligués a anar-se’n cap a altres llocs com Madagascar i l’Oceà Índic, que es va convertir en una base molt important en la primera meitat del segle XVIII.Per altra banda, a Espanya es van dur a terme una sèrie de noves lleis i constitucions que van fer modificar la pirateria en si.
El tractat d'Utrecht, tot i que principalment va crear una gran quantitat de pirates, després els va suposar un problema i això va fer que es poguessin saquejar més vaixells, tot i que es va posar un límit al comerç de las nacions d’Europa. Llavors van respondre millorant els seus vaixells per protegir als comerciants i agafar als pirates.
I per això, tots els països es van tornar contra ells, perquè dificultaven el trànsit marítim i el comerç. A més ja no se'ls necessitava per utilitzar-los contra un altre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada