EDAT MODERNA

Edat Moderna

Hi ha 3 coses que marquen la pirateria. Des de la Caiguda Constantinoble fins la Revolució Francesa.

-Descubriment d’Amèrica

-Exclusió d’Anglaterra, França i Països Baixos darrere la repartició entre espanya i Portugal.

-Les riqueses quedades en el Nou Món (és un dels noms històrics amb que se li ha dit al continent americà des de finals del segle XV a conseqüència del descubriment d’Amèrica. Es diu així per distingir-lo d’altres continents que els europeus ja havien descobert.)

Una quarta cosa seria el creixement poderós musulmà en tot el Mediterrani.

Link (video edat mitj. i principi edat moderna): 

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/nom-programa/Pirates-i-corsaris-a-les-costes-catalanes-de-lEdat-Mitjana-i-principis-de-la-Moderna/audio/834889/

CORSARIS BERBERISCOS

Es van conèixer moltes incursions de pirates i corsaris turcs i berberiscos que atacaven els vaixells i costes europees enmig del conflicte entre el Cristianisme i l’Islam, que va acabar amb la conquesta cristiana de Granada.

Ells contaven amb molts ports importants (Tanger, Peñon de Vélez, Mazalquivir) i Túnez i Argelia on podien atacar a qualsevol punt del sud d’Europa.

Per ells atacar als cristians es considerava una manera de Guerra Santa, per tant, creien que no estava malament fer-ho.

Als primers anys del segle va aparèixer un personatge que  va ser recolzat pels governants otomans i berbers que es va dedicar a atacar els vaixells, sobretot espanyols i italians, va ser Aruch Barbarroja. Va arribar a rebre de mans del rei de Tunis, el 1510 , el govern de l'illa de Yerba , des d'on va seguir organitzant atacs, com la conquesta de la ciutat de Maó al 1535.

Aruch Barbarroja

Musulmà. Va nèixer a l’illa de Lesbos (estava habitada i controlada per turcs). Ell i els seus germans es van dedicar a la marineria, però ell i el seu germà Jeireddín van ser els que  van portar als barberiscos a controlar el comerç Mediterrani. Van dur a terme una campanya contra la navegació cristiana que va impedir que l’imperi espanyol s’expandís pel nord d’Àfrica.

Aruch va ser el primer en tenir el seu propi vaixell i va capturar tres vaixells espanyols. Va morir al 1518 en una batalla contra els espanyols que volien reconquerir Tremecén (Argelia). I llavors el seu germà va fer el seu paper i va anar cap a la conquesta de Gibraltar.

Van arribar a prendre possessions a Eivissa, Mallorca, València… Van tenir més facilitat perquè cooperaven amb els moriscos que hi havia fins que Felip III els va expulsar.

Jiereddín Barbarroja:

Al 1533, va unir les seves forces amb lel rei de França, Francesc I, per anar contra Carles V. A part, va conquistar Tunísia i va saquejar les Balears , Reggio , Niça i la costa catalana.
Amb la seva flota va treure d'Espanya a 70.000 mudèjars (musulmans que vivien als territoris cristians).

Va arribar a coordinar una flota de 36 vaixells amb la qual va traslladar a 70.000 mudèjars d'Espanya. En els últims anys, Jeireddín es va retirar a Istambul per poder gaudir del seu palau a  Bòsfor. I va ser llavors quan va morir el 1546.

ELS CORSARIS CRISTIANS

Els corsaris cristians també van atacar els vaixells musulmans sota les ordres dels reis cristians. Els vaixells espanyols,van anar unes vegades pel seu compte a atacar als vaixells musulmans, i altres s'agrupaven per assaltar i saquejar ciutats i illes. El més conegut dels corsaris va ser Alonso de Contreras, i va deixar a la seva autobiografia (Vida del capità Contreras) que es un relat on explica les lliutes que va viure entre 1597 i 1630.

Alonso de Contreras va ser militar, corsari i escriptor espanyol que va escriure diverses memòries on explicava les seves vivències personals, i també va escriure una que parlava sobre que va donar per perduda una batalla.


FRANCESOS DESCOBREIXEN L'OR DE LES INDIES

Totes es nacions europees excepte Portugal i Espanya es van repartir terres i van fer negocis amb les colònies americanes. 

Durant bastants anys van mantenir en secret (Portugal i Espanya) el que havien trobat a Amèrica. Fins que un dia un corsari reconegut i l'oficial naval de la marina francessa doncs va donar ordres l'any 1521 de capturar el famòs Tressor de "Moctezumba". Aquest aconteiximent va provocar que hi haguès una vía accessible per capturar tressors. Pròximament el cap de San Vicente va ser anomenat el Cap de les Sorpresses. 

Els Espanyols van acabar sent una força perquè sabien com defenssar-se i pròximament van començar a contruir galions. 

Gràcies a aquests aconteiximents van decidir alguns dels corsaris espanyols i bastants corsaris francesos va voler arriscar-se i creuar el oceà i anar a parar al Carib. Algunes de les ciutats d'Hondures com Trujillo van ser atacades continuament, avui dia encara ens preguntem com van poder resistir a tants atacs i continuar existint. 

ELS GALIOTS

Tots aquells que no aconseguien obtenir un rescat se’ls feia remar, eren els captius. La jornada era esgotadora,es passaven tot el dia remant encadenats al banc i en posicions incòmodes sense descansar. Tampoc tenien condicions higèniques i molts cops estaven sotmesos a càstigs per part dels seus amos, com assots, talls d’orelles...Eren els seus amos qui havia de mantenir l’ordre al vaixell i molts cops ho feien amb crueltat.

Els galiots s’organitzaven a l’hora de remar en funció de la seva força, complexió física, salut i experiència, i llavors amb això, tenien la seva posició al rem. Alguns cops, els galiots fugien dels seus guardians, però si aquests els enganxaven, era llavors quan els castigaven perquè si alguns altres tenien pensat de fer-ho, perquè els servís de lliçó i poder evitar futures revoltes.

EL CORS ANGLÈS

Després que els els francesos haguessin descobert Les Índies va aparèixer el cors anglès.

Els corsaris podien robar i saquejar amb l'autorització del rei o un altre governant. I això era perquè Anglaterra i França  tenien als corsaris institucionalitzats. I així, els pirates clàssics es van anar fent corsaris, que era millor per ells perquè actuen sempre sota la protecció de la llei.

Hi ha diferents punts de vista a l’hora de veure als pirates,pels atacats són només pirates que roben, i pels que estan a favor seu, són herois per tot el que fan . A Anglaterra, la pirateria es va convertir en un negoci. Enric VIII va ser el primer monarca que va autoritzar les patents de cors (llicència per robar i saquejar). I després, la reina Isabel I es va convertir «empresària marítima»,deixant les patents a canvi de que li donessin part dels beneficis.

En moltes ocasions, la presència de pirates al Carib era ben vista, i necessària, tant per als habitants com per als espanyols residents a Amèrica. Com per exemple John Hawkins, que va vendre esclaus portats des d'Àfrica i va comprar espècies a molt millor preu.

El més famós dels corsaris del segle XVI va ser Francis Drake.