PRE EDAT MODERNA

HISTÒRIA EDAT ANTIGA

-Antiguitat: Els primers fets històrics que trobem són al segle V a.C. a una zona que es deia “Costa dels Pirates” (que es situa al Golf Pèrsic). Durant el periode greco-romà el mar Mediterrani i el de la Xina van ser afectats.

*Golf Pèrsic: Golf marí poca profunditat situat entre Iran i península Aràbiga (Àsia).

GRÈCIA I EGIPTE

-Grècia i Egipte: Els grecs clàssics van ser bons pirates segons ens diuen els seus mites. Jasón n’és un. És un heroi de la mitologia grega. Va viatjar fins la Còlquida per robar el Vellocí d’Or i poder ocupar el seu tron.

*La Còlquida va ser un antic estat i regió de l’actual Geòrgia.

També a l’Odissea (segon dels grans poemes èpics grecs,l'altre és la Ilíada. Es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental.) Surt que Ulisses va realitzar diversos actes de pirateria quan tornava a Itaca.

A Grècia els pirates van ser reconeguts i estimats.

Els egipcis van considerar pirates als Pobles de la Mar perquè la seva principal expedició invasiva va ser pel mar i fer saqueig.

*Pobles de la Mar: conjunt ampli i variat on els egipcis buscaven noves terres. se’ls va dir així perquè arribaven allà en vaixell.

Roma: Els pirates a finals de la república romana van arribar a convertir-se en un perill. Impedien el comerç i interrompien les línies de subministrament de Roma. Els pirates de la Antinguitat no buscaven tantes joies i buscaven persones perquè fessin d’esclaus i també pedres, metalls, teles, sal, tints, vi…

Juli Cèsar: Va arribar a ser presoner dels pirates cilicis (75 a.C.)

L’any 67 a.C. el senat romà va nombrar a Pompeyo procònsol dels mars, manava sobre el Mare Nostrum.

Seguint la divisió historiogràfica clàssica es pot dividir en Edat Mitjana Alta i Edat Mitjana Baixa.

En la primera Edat Mitjana els protagonistes d’aquesta van ser els víkings i els àrabs. En canvi, en la segon Edat Mitjana el centre d’atenció del moment eren: el Mediterrani Oriental i  l'expansió del islam - PIRATERIA AL MAR ADRIÀTIC.

VIKINGS

Els víkings van ser un dels icones culturals més importants de l’antiga Noruega.

Durant més de dos-cents cinquanta anys el habitants de les poblacions Eurpeas des de Dublín fins Kiev van patir més obstacles per continuar a mb les seves vides. Tot això va ser provocat pels víkings Hem anat descobrint que als diferents llocs d’Europa tenien un nom diferent. Els russos els hi deien “eslavos”; els anglosaxons els hi deien “daneses”; els irlandesos els anomenaven “gaill olochlannaigh”; els andalusos els hi deien “mags” i finament els francs els hi deien “normanni”. Tota aquesta gent parlaven de les mateixes persones però amb noms distints, i aquest eren els Víkings.

Tan “normanni i lochlannaigh” tenen el mateix significat: “homes del nord”. Per tota la resta dels Europeus eren persones molt temudes que portaven espasses, eren de dimensions gegants i tenien en el seu poder destrals gegants amb les que podien partir els éssers humans en dues meitats.

Els Víkings anaven als llocs on hi havia més riquesa, com als monestirs, i el saquejaven, mentre es reien davant de Jesús. No tenien suficient amb saquejar monestirs que decidien anar a les citats més pròximes a la costa i saquejar-les, violar i matar a la gent sense pietat.

Poc després de l’any 1000 els pobles del Nord van anar executen un seguit de incursions al mar del Nord, el mar Cantàbric i en el mar Mediterrani. Les seves excursions van anant augmentant progressivament, i a part, van anant adquirint coneixement sobre la costa i alguns rius en els quals es podien navegar. Alguns dels esdeveniments que van fer els víkings:

-          L’any 793 van fer el primer atac a les Illes Balears.

-          L’any 795 van fer el primer atac a Irlanda.

-          L’any 820 van fer un atac als actuals Països Baixos.

-          L’any 834 van fer un atac tan al riu ena i el riu Loira.

-          L’any 840 van fer u atac a la Península Ibèrica.

LA IMATGE DELS VIKINGS QUE ENS HAN TRASMÉS ÉS DEL TOT CERTA?

Els historiadors de la època ens van transmetre una sèrie de relats. Sens dubte aquells homes van arribar a fer moltes crueltats i sobre tot molt mal, però també era cert que no s’apropaven ni molt menys al mal que van arribar a fer “Los magiares en Sajonia”, els “tunecionos” a Itàlia i Provença o bé el Carlomagno que va manar decapitar a 5000 enemics sajones.

A finals del segle VIII a Escandinàvia va començar a haver-hi una superpoblació i van haver-hi grups de persones que decidien marxar d’aquell lloc. Allà el que feien també per decidir qui havia d’abandonar el país, era barallant-se i qui perdia havia de demanar marxar voluntàriament.

                                             

NAVEGANTS I HÀBILS ARTESSATS

Darrera del èxit marítim, ells tenien un profund coneixement sobre les construccions dels vaixells i de la navegació d’aquests. Tenir vaixells aptes per navegar els va portar fins l’est, creuar Rússia fins a Bysants fins arribar a Amèrica cinc-cents anys abans que Colón.

Les persones que realment eren molt importants i les seves funcions també perquè els Víkings es mantinguessin en un estatus alt, eren els artesanats que fabricaven els vaixells, armes i altres provisions també molt importants. 

Treballant la fusta i el ferro van fabricar objectes que tenien una qualitat espectacular, que de tant en tan decoraven amb vegetals. Aquests decorats que feien els van convertir en un tipus d’art únic en aquell període.

                                        

ELS FUNDADORS D’OSLO        

       

En aquell període de temps molts d’ells com bé abans hem explicat van marxar del país, però molts altres es van quedar. Bona part dels desenvolupaments que van tenir es va aconseguir gràcies al conjunt de coses que aprenien els Víkings al llarg dels seus viatges. Va haver-hi un desenvolupament bastant important tecnològic en l’agricultura i es van millorar bastant els sistemes de comerç. A Noruega van començar a manar els primers Reis.

Durant aquest període de temps es van començar a desenvolupar les primeres ciutats de Noruega, també van començar a haver-hi les primeres funcions principals de la societat : religiosa, administrativa, militar, etc. Oslo es una de les ciutats que deu el seu origen a la època víkinga. En algunes excavacions s’han trobat restes d’una estructura urbana originaria del 1000 d.C. aproximadament.

EL MAR MEDITERRANI

Els pirates berberiscos durant segles van tenir a tots els habitants del Mar Mediterrani terroritzats en busca d’or i plata, i a part, van crear un comerç d’esclaus.

NEGOCI D’ESCLAUS

Els berberiscos i els corsaris van crear el comerç d'esclaus i els seus rescats. Quan no podien aconseguir un rescat les persones que havien capturat eren venuts com esclaus.

                                      

ESPANYA VIGILADA I DISPOSATS A ATACAR

Alguns moriscos van decidir fer de guies ja que coneixien la costa Mediterrània.  Els Moriscos a l’any 1568 es va complicar encara més la situació. Finalment en l’any 1609 es va decidir fer un “expulsió” de la Península. Més de 300.000 persones van ser expulsades d’Espanya.

Van anar traslladant moriscos al Nord d’Àfrica fins que van arribar a cerr una colònia. Els que van arribar a llos com Argel o Tunez van tenir mala sort, perquè van acabar com esclaus d’aquells pirates.

Tot el Mediterrani va ser un dels que més va patir l’atac dels pirates, a Espanya va ser molt pitjor. Gràcies a l’ajuda que rebien d’alguns moriscos que van decidir fer-los de guies tenien molt més coneixements de les costes i ports. Una opció que tenien era contractar a moriscos espanyols els quals els hi facilitarien informació d’on i quan atacar, sobretot per no cometre cap error i per tant poder tenir una recompensa major.

FRANÇA CONTRA ESPANYA I ACONSEGUEIX EL PODER DEL MEDITERRANI

Per poder combatre la marina Espanyola, Francesc I  de França es va unir al Imperi Otomà per tenir el control absolut del Mediterrani. L’any 1536, va establir un llaç amb els turcs. Els francesos podien comerciar en tots els ports turcs. En més d’una ocasió els pirates berberiscos i els francesos van atacar a les tropes i marines espanyoles.

CONQUESTA DEL MAR MEDITERRANI ORIENTAL

Carles V estava cansat dels atacs de part del corsaris i berberiscos i va decidir prepara una flota de grans dimensions que constava 170 galeres i 150 bucs menors el qual manava Andrea Doria.

Barbarroja tenia una estratègia, els vets en contra i una tempesta increïble que van fer que ell guanyes la batalla marítima, capturant i destruint uns cinquanta bucs i fent a milers de persones presoners.

Després de la derrota de les tropes de Carles V  Barbarroja  decideix anar en contra de les costes del Mar Adriàtic i deixar-los sense gaire bé res. Durant dècades els pirates Berberiscos van controlar el Mar Mediterrani al servei del Imperi Otomà.

CONQUESTA DEL MAR MEDITERRANI OCCIDENTAL

L’any 1550 Dragut va aconseguir fugir d’una emboscada d'Andrea Doria, el qual el va deixar a Tunis. Va desplaçar els vaixells fins a un altre lloc. Va aconseguir escapar amb els seus vaixells cap a Estambul, Turquia.

Tot seguit, l’any 1559 una tropa espanyola va atacar Tunis i es van quedar a ocupar l’illa de Djerba. Els espanyols van cometre un error que va ser dividir les seves tropes, una s’encarregava de quedar-se al castell i l’altre d’anar a les galeres. Les condicions climatològiques van fer que la flota dels espanyols es disperses i una part d’ella caigués a mans dels turcs. 

Dragut va decidir venjar-se i va fer tallar el cap a més de 5.000 defensors espanyols. La conquesta de Tunis per els berberiscos van tenir el recolzament de la flota Otomana, va tenir el control del Mar Mediterrani Occidental. Des de allà van llançar continus atacs a les cotes Italianes i Espanyoles.

RELACIONS PERSONALS

Segons el que diu la història els homes pirates majoritàriament per no dir tots preferien tenir relacions amb homes que no pas amb dones. Quan tenien la ocasió de mantenir relacions amb dones, ells les raptaven i les utilitzaven per demanar socors. Els pirates el que feien era com preferien mil vegades més un noi jove, doncs raptaven als nois joves i els obligaven a aprendre conceptes sobre marineria sent a la vegada entrenats per ser pirates tutelars. El pirata i el seu ensenyat com que compartien moltes hores junts creaven vincles molt forts. Aquests vincles a vegades eren els causants d’arribar a dormir i menjar junts, algunes vegades inclús compartien els béns.

Els pirates van ser els primers que van acceptar i realitzar els matrimonis i unions dels homosexuals, conegut amb el nom de “matelotage”. Era una unió entre dos homes que si per algun motiu un dels dos moria l’altre passaria a ser automàticament el posseïdor d’aquells béns.

Algunes fonts rebel·laven que els pirates arribaven a celebrar bodes entre ells. Normalment els pirates adults es fixaven en els tripulants més joves. Ls pirates al llarg del Segle XVII va ser la pràctica del “matelotage”, significa una unió permanent formal entre dos homes adults. Aquest home eren coneguts amb els noms de “matelot”, unien terres i altres béns, a part lluitaven colze amb colze i es cuidaven entre ells quan estaven malalts.

DEMOCRÀCIA

Els pirates tenien una organització democràtica la qual eren fidels. Ells decidien qui seria el seu capità i quan feia falta el destituïen. D’altra banda votaven sobre quin rumb volien agafar o bé quin vaixell seria el pròxim en ser atacat. Aquests formaven una assemblea la quals votava i cada un d’ells tenien els mateixos drets. Existia un codi  de comportament que els firmaven i aquest servi aper establir un seguit de normes i compensacions en cas de quedar discapacitat en un combat.

Una manera d’evitar el mareig per limitar la visió de profunditat era tapant-se un ull. Per això s’ha quedat la famosa imatge dels pirates amb un ull tapat.

Un dels càstigs que més mal podien fer els pirates no era físic, si no que et podien abandonar en una illa deserta i deixar-te allà.

Una cosa curiosa és que hi havia pirates que no ho eren, però es veu que qualsevol persona fora de la llei podia ser tractat com a tal.

Algunes de les normes:

·Es prohibia qualsevol tipus d’exercici de pàtria o religió

·Quedava prohibida la propietat individual

·La Cofradía no podia interferir en qualsevol tipus de decisió personal

·Es podia abandonar a la germandat en qualsevol moment

·Tots els “germans” eren iguals entre ells

-Un “Cofrare” era el que escollia al seu company i en el cas de la mort aquest era el que es convertia automàticament en hereter.

·En el cas de tenir una invalidesa es cobraven indemnitzacions

·Els beneficis de cada lloc que atacaven es repartien sempre a parts iguals entre la tripulació

·L’òrgan més important del govern era l’assemblea. Les decisions eren definitives i cada tripulant tenia un vot.

·Les faltes lleus, baralles o desobediència, es castigaven amb fuetejades. Les faltes més greus, robar o assesinat, es castigaven amb l’execució, l'amputació d’orelles, nas o amb l’abandonament en una illa deserta.

ELS RENEGATS

Quan els corsaris musulmans van atacar als espanyols, es van emportar a molts perquè fessin d’esclaus als seus vaixells musulmans. El que passava era que si havien anat allà obligats, havien de renegar a la religió cristiana i adoptar la religió musulmana per tal de que poguessin viure millor encara que no poguessin ser lliures.

Les raons per renegar es poden agrupar en aquests grups:

- L’esperança de que siguessin tractats millor pels seus amos i,poc a poc, aconseguir la llibertat.

- La por a no poder ser rescatat mai i haver-se de fer esclau tota la vida.

- La revenja personal contra algun turc, ja que si es venjaven sent cristians, eren morts.

- L’atracció de les dones musulmanes.

- L’ambició, els renegats tenien moltes possibilitats de pujar en l’escalafó social dels barbarescos si demostraven la seva vàlua en la feina, sobretot la de corsari, on podien guanyar molts diners.

Més de la meitat de captius acabaven renegant a la fe cristiana. Els que més fidels eren els que havien estat captius des de ben petits ja que a aquella edat és fàcil de manipular i es podien convertir sense adonar-se’n. I també cal destacar que els renegats eren els més estrictes seguint la religió i arribaven a fer coses que ni els propis musulmans haguessin fet.

DEFENSA DEL TERRITORI ESPANYOL

Fins al segle XVII els atacs a la península eren constants i va provocar la reacció de defensa a nivell interior, i quan es produia un atac, responien pobles de l’interior.

A conseqüència d’aquests atacs el litoral es va quedar desert i les terres que estaven aprop  del mar quedaven abandonades.

Segons alguns especialistes a finals del XVI i començament del XVII hi havia uns 20.000 o 30.000 espanyols en poder dels barbarescos i al litoral mediterrani hi vivien uns 500.000 habitants, per tant va ser una situació bastant desastrosa.

Aquesta situació va provocar una reacció contra els moriscos perquè es consideraven còmplices dels atacs i els van prohibir que s’instal·lesin a primera línia del mar.

Les institucions, van decidir fer front a aquest problema, un veritable estat de guerra, prenent diferents mesures:

-La monarquia va aportar els terços (no era l’eina més adequada) i va acabar fent més molèsties que servei.

-Les Corts van organitzar milícies regionals, però no van continuar.

-La noblesa va organitzar una defensa, però només als llocs on es trobaven les seves possesions.

-Els ajuntaments que van ser els que més van patir aquests atacs,era als que els requeia el màxim esforç per organitzar la defensa.

Al final es va organitzar una defensa que va provocar el següent:

-Les guarnicions d’Àfrica, que avisaven de qualsevol moviment de vaixells amb direcció a Espanya.

-Els vaixells de tot tipus que navegaven pel mar i que també podien avisar dels atacs.

-Les cadenes de torres de guaita i fortaleses, que constituïen la muralla defensiva.

Torre de Peñíscola.

LES TORRES

Aquestes torres es van construir la gran majoria al llarg dels segles XV, XVI i XVII. Es construien on hi havia una zona de gran extensió de terreny o de mar.

Les torres de vigilància es col·locaven sobre penya segats o turons, i es feien guàrdies organitzades pels veïns, que donaven el senyal d’alarma fent sons o amb fogueres i senyals de fum, dels quals alertaven els seus veïns de la presència de vaixells corsaris. Quan es donava la veu d’alarma, la població tocava les campanes de l’església per avisar la resta dels veïns, que portaven les coses de valor a la torre i també aliments necessaris per poder resistir al setge i preparar la defensa.

Els atacs corsaris eren ràpids, no donaven temps a un contraatac, i ho feien amb el mínim de temps possible per entrar, robar o segrestar i marxar.

Els corsaris aprofitaven els amagatalls que tenien les cales de la costa per desembarcar i acostar-se als pobles que no esperaven l’atac.

Ho feien tant brusc i ràpid que no donaven temps als habitants dels pobles, que eren capturats.

Els corsaris també s’amagaven a prop dels caps per on sabien que havien de passar els vaixells, ja que es trobaven enmig de les rutes de navegació. Aquests llocs eren el cap de Creus, per atacar la costa Brava; el cap de Sant Martí, per atacar la Marina Alta alacantina; el cap de Palos, el gran amagatall corsari, des d’on atacaven tots els vaixells que sortissin d’Andalusia cap al nord o cap al sud; el cap de Gata, considerat un tros d’Àfrica dins de la Península, des d’on es podien capturar grans vaixells comercials que navegaven pel sud d’Almeria; i l’estret de Gibraltar, que encara que sigués el lloc més perillós d’Espanya, no era mai controlat del tot pels cristians.

Quan els corsaris havien de refugiar-se més dies, per tempestes o per preparar algun altre atac, aleshores s’amagaven a les illes, i així evitaven possibles atacs per terra.

Cap de Creus

ELS CAPTIUS

Els captius gaudien d’una “llibertat” de moviments, ja que era molt difícil fugir. A part, eren molt fàcil de reconèixer, perquè anaven rapats i portaven uns grillons al turmell que feien soroll en caminar. Les cadenes es feien servir només amb els captius que eren més perillosos. Havia alguns que es convertien en mariners, que llavors tenien dret a 1/3 dels beneficis, mentre alguns altres es dedicaven a obrir tavernes (activitat prohibida als musulmans) que els permetia fer bons beneficis.

L’única obligació que tenien quan no feien alguna feina, era la de passar la nit als banys, que eren les construccions creades per a allotjar els esclaus. Els famosos banys d’Alger eren unes instal·lacions que a més  de les cel·les, disposaven d’hospital, esglésies, espais per a les coses dels captius…

EL RESCAT

Els captius volien marxar. I el primer que volien era aconseguir el rescat. Per poder-ho fer, necessitaven l’ajuda dels seus familiars, que intentaven aconseguir els diners que volien els corsaris. Quan ho aconseguien, donaven les ordres i eren els mercedaris i els trinitaris els que s’encarregaven de rescatar els captius.

Hi havia captius que amb el treball que els tocava fer, ja havien aconseguit estalviar uns diners, i intentaven que els monjos els deixessin lliures. Després d’haver arribat a un acord, es feia una missa,i se’ls donava un document perquè poguessin tornar a la cristiandat sense ser atacats una altra vegada per vaixells corsaris.

Alguns estudis diuen que només van ser rescatats un 10% dels esclaus. Per això, molts captius intentaven millorar les seves condicions de vida renegant; d’altres s’adaptaven a la vida de captiu... Altres va voler-se’n anar...

Hi havia 4 maneres de fugir:

- Fugir per terra fins a Orà, que era una plaça forta espanyola.

- Rebre l’ajuda exterior per mar. Si s’aconseguia enviar un missatge a terres cristianes perquè s’enviés un vaixell, podien aprofitar la seva relativa llibertat de moviments per intentar embarcar i fugir.

- Rebre l’auxili exterior per terra.

- Fugir per mar, robant un vaixell corsari.