VAIXELLS
La majoria de les naus eren de poca altura i amb rems que els que sempre remaven eren esclaus europeus o africans.
A la Mediterrània es feien servir les galeres entre els segles XV i XVII.
Les galeres eren vaixells que amb els rems podien navegar molt ràpid i sorprendre a la dels pobles indefensos de les costes.Els xabecs els segles XVII i XVIII, uns vaixells de vela molt lleugers amb els quals es podien fer moltes maniobres.
Els pirates que eren xinesos utilitzaven els joncs. Eren vaixells molt lleugers que anaven amb vela i podien atacar vaixells europeus, molt més grans i a l'hora pesats.
* Els vaixells com tot es trencaven o es feien malbé. Els pirates el que preferien fer era robar un altre encomptes de raparar-lo perquè sinó els seus enemics els atacarien facilment.
ELS TRESORS
Als pirates se'ls relaciona per la cerca de tresors . Aquesta il·lusió de trobar un tresor en algun lloc amagat va aparèixer des que Stevenson va escriure L‘illa del tresor. Encara hi ha gent que es dedica a la recerca de tresors a llocs on se suposa que es poden trobar antics vaixells enfonsats.
Com que els pirates no s'havien quan els hi tocaria morir decidien la majoria de vegades gastar-se el que havien robat. Tot i que, s’han trobat alguns casos on alguns pirates enterraven en alguns llocs coneguts només per ells, els tresors que havien aconseguit. Això ho feien quan eren perseguits (llavors així eliminaven proves), o per evitar donar tot el que havien robat als seus socis.
Aquests tresors es repartien entre la tripulació dels pirates en funció de la categoria que tinguessin. Normalment es repartien de la següent manera:
- Mitja part per a cada aprenent.
- Una part per a cada mariner.
- Dues parts per al contramestre.
- Dues parts per al capità.
(Si el capità era qui posava el vaixell, rebia 5 o 6 parts més.)
Si es ferien a un braç, rebien 600 pesos, o si perdien un ull, 100 pesos. Tot i que, cada capità i cada tripulació tenien els seus acords, ja que variaven a cada viatge, i signaven un document, una mena de contracte anomenat «Charte Partie», on es deien les condicions dels drets i deures que tenien els pirates en passar a formar part d’aquesta tripulació, entre els quals constava la part proporcional de benefici que rebrien a cada abordatge.
LES BANDERES PIRATES
Els pirates, sobretot els del Carib, creaven les seves pròpies banderes ja que havien abandonat l’estil de vida anterior, i per tant, abandonaven també la seva nacionalitat i no es sentien identificats amb cap bandera de cap país, per això, feien la seva pròpia.
Les primeres banderes dels pirates americans van ser uns pavellons totalment vermells, que portaven els pirates francesos en els seus vaixells, i que es deien joli rouge, pel seu color. Més tard, quan van arribar pirates d’altres nacionalitats, van canviar el color vermell per banderes de color negre, però es va continuar conservant el mateix nom, tot i que variat per l’accent anglès d’aquests nous pirates, que va anomenar-se Jolly Roger. Aquesta bandera era enarborada (la posaven a dalt d’un pal o d’una torre) quan els pirates volien que els seus enemics es rendissin. Si, tot i així, volien continuar la lluita, llavors canviaven la bandera negra per una de vermella, amb la qual volien expressar que no tindrien cap compassió en l’atac i que no prendrien presoners.
però com que no tots volien portar la mateixa bandera, va arribar u moment que per diferenciar-se entre ells van començar a dissenyar la seva pròpia amb coses que feia referència a la seva crueltat per tal d’espantar als enemics, com per exemple, destrals, rellotges de sorra (que volien mostrar-se’ls el poc temps que els quedava si no es rendien), espases, esquelets o les típiques calaveres amb les tíbies creuades.
EDWARD TEACH (BARBANEGRA)
JACK RACKHAM
BARTHOLOMEW ROBERTS
CHRISTOPHER MOODY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada